L’any amb major activitat des de la bombolla immobiliària

La venda de cases va créixer un 34,6% en 2021, l’any amb major activitat des de la bombolla immobiliària

L’INE registra 565.523 compravendes entre gener i desembre de l’any passat la xifra més alta en 14 anys

 

Al mercat immobiliari espanyol li ha assegut bé la vacuna contra el coronavirus. Tenallat per la pandèmia en 2020, l’any passat es va deslligar amb uns nivells d’activitat que no es veien des de 2007, l’últim any abans que esclatés la bombolla immobiliària de principis de segle. Segons ha revelat aquest dimarts l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en 2021 es van vendre a Espanya 565.523 cases. Suposa un 34,6% més d’operacions que en 2020, un increment lògic al cap d’un any en el qual les compravendes es van contreure, com tota l’activitat econòmica. La clau, doncs, era veure fins a quines cotes portaria al mercat aquesta demanda embassada que no havia pogut comprar habitatge en el primer any de la pandèmia, o que havia preferit esperar una mica.

 

I el resultat és que els espanyols (i molts estrangers) van comprar més cases que en els últims 14 anys. Fa dotze mesos, ni tan sols el sector somiava amb una activitat tan intensa. “La reacció immobiliària ens ha sorprès a tots, encara que té molt sentit”, resumeix Cristina Arias, directora del servei d’Estudis de la taxadora Tinsa. Les xifres de l’INE dibuixen un mercat eufòric des del març passat. Amb l’excepció d’abril, probablement per l’efecte de les vacances de Setmana Santa i Pasqua, tots els mesos des de llavors han superat el llindar de les 45.000 compravendes. Després d’aquesta intensa demanda, explica l’analista, es troben els mesos de confinament i inactivitat de 2020, que van generar “bosses d’estalvi en les llars, que a més en estar més temps a casa s’han adonat de diferents necessitats”. A això, secundàriament, s’ha unit “un context de tipus d’interès negatius i inflació en alça que fa que l’habitatge sigui una mica més rendible que altres tipus d’inversió”. A diferència del que passava en els anys de la bombolla, el gruix d’aquesta activitat en aquesta nova estirada del maó s’ha sustentat a les cases de segona mà. Vuit de cada 10 compravendes l’any passat eren d’immobles usats, per a un total de 450.485 operacions. En aquest segment del mercat, és la xifra més alta de la sèrie històrica de l’institut estadístic, que arrenca en 2007, superant per poc les vendes d’aquell any (gairebé 449.000). Aquesta limitació temporal impedeix comparar la xifra, per exemple, amb 2006, que va ser l’any més pròsper de la bombolla immobiliària, segons altres fonts estadístiques amb sèries més àmplies (com les del Ministeri de Transports, llavors dit de Foment).

L’auge de la segona mà no va impedir, en qualsevol cas, un any molt positiu per a l’obra nova. Les compravendes de cases a estrenar van superar, per primera vegada des de 2014, la barrera de les 100.000 operacions. Van ser exactament 115.038 compravendes, segons l’INE, un 37,7% més que en 2020. En termes absoluts, aquesta xifra està molt lluny del que es va viure en els primers anys de segle (en 2007 es van vendre més de 326.000 habitatges nous), però suposa un salt molt important respecte als últims anys. Deixant al marge 2020, un exercici difícilment comparable per la convulsió que va provocar el coronavirus, en 2019 les compravendes de pisos a estrenar van ser 92.946, una xifra pràcticament estancada, ja que en 2018 havien estat 91.716. En definitiva, el desconfinamiento ha assegut bé a l’activitat immobiliària i no sols en l’obra nova. El mercat semblava llanguir en 2019, quan molts veien signes d’esgotament. Llavors les operacions es van contreure un 0,7% en termes anuals, després de diversos anys (des de 2015) en creixements a dos dígits. I sense tot just temps per a digerir aquell canvi de signe, va arribar la pandèmia amb una destralada del 17% a les compravendes en 2020. L’any passat, impulsat per l’estalvi acumulat en moltes llars i els canvis d’hàbits provocats per la pandèmia, es va sacsejar tots aquests fantasmes i va tallar la ratxa de dos exercicis negatius amb un creixement espectacular, per sobre del 30% en gairebé tots els segments que analitza l’INE. Només l’habitatge protegit, que va progressar un 27,7%, es va sortir d’aquesta norma.

Per a Ángel Martínez León, vocal del consell general de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària (Coapi), no hi ha dubte que la pandèmia ha transformat els costums i descriu “un bum en la cerca de cases amb jardí, espais oberts i amb més llum”. Un camí en el qual queda recorregut, ja que l’agent immobiliari pronostica que “estem encara en un moment d’estabilització i fins i tot de creixement de les vendes en el sector”. Un trajecte, avisa Cristina Arias, en què les cases continuaran encarint-se: “Aquesta combinació de demanda que es reactiva de manera molt ràpida i oferta que es mou més lentament fa que pugin els preus; si pugen els tipus i la demanda s’alenteix, els preus faran el mateix”. Tinsa va calcular que les cases a la fi de l’any passat valien un 8,6% més que a la fi de 2020.

 

Un 31% més d’herències

Set comunitats autònomes van veure créixer les seves operacions per sobre del 34,6% de mitjana. Van ser la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, Cantàbria, Andalusia i La Rioja. Aquesta última va ser la que va experimentar un major salt, ja que allí es van vendre un 42,7% més d’habitatges que en 2020. En l’extrem oposat es va situar el País Basc, amb un increment anual del 15,8%. L’estadística de l’INE, que va en línia amb les xifres expressades per altres fonts com els registres de la propietat (dels quals beu) o els notaris, no sols analitza les compravendes, sinó tot tipus de transmissions d’immobles a Espanya. Sobre aquest tema, en 2021 el total de transmissions es va elevar un 25,8%, destacant el creixement de les compravendes (33,8%), lleugerament per sobre del de les herències (30,8%), permutes (30,3%) i donacions (26,7%). Dins de les compravendes, va destacar especialment la d’habitatges, que representen més de la meitat dels immobles transaccionats. No obstant això, les vendes d’una altra mena de finques urbanes (com a locals, places de garatge o trasters) també van créixer espectacularment (34,1%). Alguna cosa més continguda va ser la pujada de les operacions relatives a finques rústiques, que van avançar un 28,6%, encara que també en 2020 havien caigut menys que la resta.

https://elpais.com/economia/2022-02-15/la-venta-de-casas-crece-mas-de-un-tercio-en-2021-el-ano-con-mayor-actividad-desde-la-burbuja-inmobiliaria.html

 

No hi ha Comentaris

Publicar Comentari

¿Hablamos?
Hola, somos Immotècnics 👋
¿En qué podemos ayudarte?